Mercurial o malcoragte.
El mercurial o malcoratge (Mercurialis annua) és,
conjuntament amb l’ortiga petita, una de les típiques males herbes hivernals.
Acostuma a proliferar durant els primers mesos de l’any per les vores i marges
dels horts i dels camps, amb certa preferència per l’ombra i el nitrogen. És
una herbàcia fràgil, d’uns dos pams d’alçada, que es ramifica en tiges
oposades, amb fulles ovalades i dentades, d’un verd llustrós. Tanmateix, en el
moment de la floració, us podeu adonar que, mentre uns peus aixequen espigues
de petites flors grogoses que aguanten els estams masculins, altres peus
semblen absents de flors ja que amaguen en les bifurcacions de les tiges unes
càpsules verdoses i arrodonides amb els òvuls femenins.
Aquesta curiositat unisexual deuria cridar l’atenció
dels nostres avantpassats, així que, sota l’aura benefactora del déu Mercuri,
missatger de les decisions generatives de l’Olimp, li foren atribuïdes virtuts
d’enginyeria genètica que tan sols hem estat capaços d’imitar en la darrera
dècada. Tot plegat, deien els savis grecs, que si la dona volia concebre una
filla, havia de consumir i aplicar-se en el lloc corresponent fulles xafades de
la planta femella i, si volia concebre un fill, el mateix de la planta mascle.
La divertida història es va perllongar més enllà de l’època medieval.
Constateu, no obstant, l’intel·ligent dubte existencial d’un savi doctor del
segle XVI: «si això fos cert, no naixeria mai cap filla en el món, maleïdes com
són pel perill i costos que porten, i així aviat desapareixeria la raça humana».
No sé encara si és millor donar gràcies a Mercuri per la ineficàcia del seu
remei o al feminista metge del pontífex Juli III per l’agudesa de la seva
observació.
