Flor de l'esquitxagossos.
És aquesta una
curiosa planta (Echallium elaterium) que s’arrossega sobre terrenys erms i
residuals dels afores de pobles i ciutats, en indrets més aviat calorosos i
sòls prou nitrogenats. Les tiges allargades, herbàcies, peludes i sucoses s’escampen
horitzontalment fins cobrir un metre quadrat de terreny. Les fulles són bastes,
amplament dentades i triangulars. Les flors són groguenques i unisexuals; els
ovaris de les femenines es converteixen en el fruit que dóna origen al peculiar
nom de la planta. Té la forma d’un cogombret, verd, carnós i eriçat de pèls.
Quan a l’estiu arriba a la seva maduresa, esclata al mínim contacte (un gos,
una persona), tot soltant-se bruscament del peduncle i projectant en direcció
contrària un esquitx sorollós de llavors i sucs espessos. Els noms d’esquitxagossos,
cogombre amarg o carbassó bord juguen amb la forma i propietats del curiós
fruit.
Tota la planta és un poderós purgant. En altre
temps, s’extreia dels fruits un extracte anomenat elateri que s’utilitzava amb
la finalitat esmentada en casos d’atonia intestinal, com a depuratiu i
diürètic. Tanmateix, la prescripció per via interna resulta desaconsellable i
perillosa per la irritació que produeix en l’aparell digestiu i altres riscos
associats, com el d’avortament. Per via externa, en moltes localitats del país
és un remei tradicional fregir-ne els fruits en oli d’oliva i utilitzar-lo per
fer friccions contra el reuma, neuràlgies, gota i dolors diversos. El seu ús,
certificat en el Papir d’Ebers, mostra que la planta ja era coneguda i
apreciada pels metges egipcis.
Fruit de l'esquitxagossos.
