Fulles de tussílag.
El tussílag (Tussilago farfara) és anomenat també pota
de cavall per la forma de les fulles. Mentre que és una planta molt comú a la
vora de camins i carreteres del Pirineu, a les nostres comarques properes el
seu hàbitat es limita a les valls humides d’alguns rius, com el Brugent o el
Montsant. És una planta herbàcia i baixa, de llargs rizomes
subterranis, que passa inadvertida a l’hivern. Ja cap al febrer surten del
terra les flors grogues i solitàries sobre peduncles esquamosos i més tard
apareixen les fulles amples i feixugues, sempre basals, de llargs pecíols i
limbe blanc i cotonós pel revers.
El nom oficial de la planta procedeix de la
forma llatina tussis, la qual ja ens indica que, des de temps molt antics, tant
les flors com les fulles s’han considerat el remei per excel·lència contra la tos. Les
seves infusions s’han de filtrar bé per evitar que restin pèls irritants. En
altres èpoques les fulles seques també es fumaven contra la tos seca i les
malalties de pit. De fet, han estat remei substituïdor del tabac en
èpoques de carència i es recomanen als fumadors compulsius en tractaments de
desintoxicació.
.png)
Flors de tussílag.
