Fulles d'heura.
Tothom coneix l’heura (Hedera helix), aquesta abundant
enramadera de boscos i jardins que s’enfila per murs i troncs gràcies a unes
petites arrels que enganxen les seves tiges als suports passius. No és una
liana paràsita tanmateix, ja que no absorbeix la saba de l’arbre atrapat. Les
fulles triangulars o lobulades, ovalades en les tiges florals, són verdes,
fosques i llustroses. Les petites flors fecundades es converteixen en umbel·les
de fruits negres i molt tòxics. És una planta mítica, atribut del déu Bacus,
amb facultats màgiques per enterbolir els esperits (conseqüència de la seva
toxicitat interna) i símbol de la immortalitat, potser per la seva sorprenent
longevitat.
Per via interna, és una planta perillosa, per la qual cosa
és preferible limitar-se a les seves propietats externes. La tradició popular
aconsella coure les fulles en aigua, vi o vinagre, segons els casos. Aquest suc
o el cataplasma de les mateixes fulles pot servir per cicatritzar llagues,
descongestionar zones adolorides del cos a causa d’alguna neuràlgia, combatre
les durícies, eliminar les taques del sol sobre la pell, desinflamar la
cel·lulitis, etc.
