.JPG)
Mata de capil·lera.
Aquesta humil falguereta (Adiantum capillus veneris)
verdeja en el fons dels barrancs calcaris, en les fonts, pous i balmes humides,
sempre en aquells indrets on el carbonat de calci, una humitat prou constant i
una ombra quasi permanent permeten la progressió dels seus prims rizomes. La
lleugeresa i densitat de les seves frondes —nom que es dóna a les fulles de les
falgueres—, retallades en minúsculs ventalls, ha fet pensar des de l’antiguitat
en els cabells de fines deesses, d’on procedeix un nom popular tan bonic com
cabellera de Venus.
Les seves propietats
medicinals són també humils, com ella mateixa, una mica bèquiques, calmants i
antiespasmòdiques. Ajuda en els processos de congestió respiratòria: angines,
tos, bronquitis, etc. Les fulles, és millor prendre-les fresques en infusió amb
una mica de mel. També es poden coure i elaborar un xarop que es pot donar als
infants sense problemes. La teoria dels senyals fou probablement la que va
indicar als nostres avantpassats la seva dubtosa qualitat de reforçar el cabell
i evitar-ne la caiguda.
