Sisimbri.
El
sisimbri o erísim (Sisymbrium officinale)
és una planta medicinal poc valorada a Catalunya, tal com prova la manca de
noms populars i la necessitat de referir-nos-hi mitjançant neologismes. I
tanmateix, a la resta de la península, el nom d’herba dels cantors ja deixa intuir que no ens trobem precisament
davant d’una planta vulgar. Forma part de la família de les crucíferes, la qual
es caracteritza per les petites flors de quatre pètals en forma de creu i sis
estams. El sisimbri podria confondre’s amb les popularment anomenades
ravenisses grogues, però és més robust i té unes tiges molt ramificades i
rígides. Les floretes són molt petites, de color groc llimona. A mida que es
van fecundant, es converteixen en síliqües: fruitets prims, curts i aguts,
estretament ajuntats a la tija.
És una típica «mala herba» que es troba amb relativa facilitat en camps de conreu i vores de camins de tots els nostres pobles. Tal com he dit, a Castella, Galícia i Portugal es coneix com herba dels cantors o dels predicadors, per la seva fama de curar afonies, faringitis, angines i altres afeccions de la gola a què estan exposats aquells personatges. A França, el nom d’herba dels xantres (cantors primers d’una catedral o monestir) va en el mateix sentit. Es recomana prendre fresca, en forma d’infusió i amb una mica de mel per dissimular el seu gust una mica desagradable. També se’n pot fer un xarop i anar-lo prenent a cullerades. Tan sols l’agrimònia, una altra planta freqüent a casa nostra, rivalitzava amb el sisimbri per les mateixes qualitats, entre els antics cantors i actors a la recerca de la veu perduda.
Flor del sisimbri.
