Planta
de sàlvia romana (Salvia sclarea).
A
les nostres comarques tenim unes quantes sàlvies, totes elles caracteritzades
per unes fulles aspres, grans i oposades, unes flors liloses, rosades o blaves,
típicament labiades i agrupades al llarg d’una llarga espiga floral, i una olor
forta, camforada, amb notes de mesc, molt característica. La més comuna al
nostre territori és la Salvia officinalis
de la qual ja vaig parlar en una ocasió. En canvi, la sàlvia romana (Salvia sclarea), tota ella de port, fulles
i flors més grans, és molt més rara i apareix en punts determinats del Priorat
i de la Conca de Barberà, sovint com una reminiscència d’antics conreus.
Totes
les sàlvies, i aquesta especialment, són plantes estimulants i tòniques que se
solen prescriure a persones amb esgotament i amb el sistema nerviós feble.
També contenen substàncies que tonifiquen el sistema digestiu i la menstruació.
L’essència de sàlvia, amb diversos components segons l’espècie, conté principis
aromàtics molt utilitzats en perfumeria. Tot i les seves virtuts, l’essència de
sàlvia no està exempta d’una certa toxicitat si les dosis són excessives. No
deixa de ser una curiositat, que adverteix de la potència de les sàlvies, que
una espècie americana (Salvia divinorum)
fou utilitzada pels xamans mexicans amb finalitats endevinatòries pel seu poder
de produir un estat de pèrdua absoluta de la realitat. Aquesta perillosa
sàlvia, capaç de fer perdre totalment el control, es va convertir en la droga
vegetal de moda als Estats Units quan la famosa Miley Cirus (Hanna Montana) va
ser enxampada fumant-la. Tranquils, la nostra és estimulant, però no tant!
