Mata de timó.
Timó mascle, timó groc, timó ver, timó blanc, herba cuquera,
herba capcera, herba felera… són alguns exemples de la infinitat de noms
populars que es refereixen al Teucrium polium i les seves subespècies (ssp.
aureum, ssp. capitatum, ssp. aragonense…). Són mates de mida semblant a la
farigola i les nombroses subespècies són difícils de discernir per als profans.
Tenen tigetes verticals o decantades, cobertes d’una borra blanquinosa. Les
fulletes són estretes i piloses, amb la vora una mica enrotllada i amb dents
ondulades. Al capdamunt de cada tija s’agrupen paraigüets de petites flors
labiades, de color divers segons la subespècie; predomina el verd i el groc,
però també poden ser de color blanc o púrpura. Es crien en totes les muntanyes
calcàries i assolellades del nostre territori.
Aquestes plantes es consideren estimulants dels òrgans
interns i s’han utilitzat quan el fetge, la fel, els ronyons, l’estómac o
l’úter pateixen alguna afecció o incapacitat. Així per exemple: per provocar
l’orina, la menstruació, la producció de bilis, les secrecions digestives i per
expulsar els tòxics del cos. També a nivell extern s’han aplicat contra els
dolors de reumatisme i les picades de serp.
