Flors de la caçanella.
Hi ha una gran quantitat de noms populars a les nostres
comarques per referir-se a aquesta mata humil: caçanella, maçanella, flor de
Sant Joan, perpètua, sempreviva… Té unes tiges primes i blanquinoses, fulles
molt estretes i inflorescències compactes de floretes grogoses i rodejades
d’escames. És una planta aromàtica que té la particularitat de conservar el seu
aspecte durant molt de temps (sempreviva, perpètua). Creix sobretot en terrenys
pobres i assolellats, pintant de groc les carenes i altiplans ressecs des de la
primavera fins a finals d’estiu. També podem confeccionar gerros de flors
seques que mantenen el seu to daurat durant molt de temps. De fet, en el nostre
territori, hi conviuen dues espècies semblants i difícils de discernir,
Helichrysum stoechas i Helicrysum italicum. La primera, més fullosa i amb els
capítols florals més arrodonits, limita el seu hàbitat a la terra baixa. La
segona, amb menys fulles i capítols florals més allargats, s’estén des del litoral
fins a la muntanya mitjana.
La tradició atorga a les dues espècies propietats medicinals semblants,
però les de Helicrysum italicum són cada vegada més valorades per fer extractes
i productes farmacèutics. S’han utilitzat en infusió per curar bronquitis, tos,
faringitis i catarros amb febre. Les seves propietats desinflamatòries
serveixen també per alleujar els processos al·lèrgics amb asma o rinitis,
inflamacions del fetge o de l’aparell digestiu, malalties de la pell… També es
poden fer banys i compreses per desinflamar lesions musculars, cops, afeccions
oculars com la conjuntivitis, etc.
