Sàlvia, la que salva (Salvia officinalis)

Planta de sàlvia.


La sàlvia de les nostres comarques és una planta humil i petita, llenyosa a la base, de la qual broten les tiges tendres i fulloses. Les fulles són oposades, lanceolades, estretes i cobertes d’una pubescència blanquinosa. Les flors són petites, blaves o liloses, típicament bilabiades; formen grupets que s’estiren en espiga al llarg de la tija. Tota la planta exhala un perfum fort, camforat i característic. Creix de forma silvestre en les nostres muntanyes calcàries i seques: Montsant, Muntanyes de Prades, etc.

La sàlvia té una reputació de medicinal molt antiga i les virtuts que s’atribueixen a les seves fulles i summitats florides són innombrables. La seva infusió es considera un bon remei digestiu, per enfortir l’estómac i en cas de diarrees i vòmits. També és molt recomanada per regularitzar les menstruacions irregulars i excessives, així com per atenuar els problemes de la menopausa. En forma de gargarismes i glopeigs, la seva virtut desinfectant és útil per tractar faringitis, angines, genives sagnants o llagues a la boca. La seva alcoholatura és un bon tònic capil·lar. Les fulles fresques i aixafades es poden aplicar com un cataplasma en picades d’insectes.



Sàlvia florida.