Gla del roure.
La família Quercus està constituïda, en general,
pels arbres que anomenem alzines i roures, però mentre que les alzines o
carrasques tenen la fulla perenne, els roures són caducifolis. La fulla dels
roures és retallada i amb dents més o menys arrodonides i els seus fruits, com
en tota la família, són les glans. A les nostres comarques hi ha una gran
diversitat d’espècies que difereixen entre elles precisament per la mida de les
fulles, la seva major o menor pilositat, la profunditat dels retalls o
l’aspecte de les glans: roure martinenc, de fulla gran, reboll, de fulla
petita, etc.
Els roures tenen
propietats astringents, és a dir, capacitat per restrènyer les mucoses i els
teixits del cos, contraient la pell i desinfectant les zones superficials.
Aquesta astringència es deu a la presència de tanins i àcids que han estat
aprofitats durant segles en l’adob de les pells. L’escorça i les agalles són
les parts més actives. Les agalles o cassanelles són unes boles marronoses que
es formen en els brots tendres com a reacció defensiva de la planta a la posta
d’un petit insecte a fi d’aïllar-lo. L’escorça dels tronquets més joves
s’asseca i s’utilitza esmicolada mitjançant una cocció per fer banys, compreses
o gargarismes contra diverses afeccions: hemorràgies, hemorroides, angines,
penellons, genives sagnants, llagues, etc. Per via interna serveix per
estroncar la diarrea i la disenteria, però cal evitar que el tractament s’allargui
massa temps.
Com a curiositat
morbosa i divertida, les agalles servien en altres temps per elaborar la «pomada
virginal o de la comtessa», una mena d’ungüent que, segons el famós metge
castellà del segle xvi Andrés De
Laguna, «aprieta y cierra las partes bajas ... que se pueden vender mil veces
por vírgenes las que desean más parecer que ser doncellas». Vosaltres mateixes!