Mata d'agrimònia.
L’agrimònia
(Agrimonia eupatoria) és una herbàcia perenne que creix a les vores de prats,
camins, bardisses —sempre en ambients frescos i una mica humits. No és una
planta gaire abundant i cal cercar l’indret adequat. Forma una roseta basal de
fulles compostes, tovetes, una mica semblants a les del roser o la servera (a
la Conca de Barberà li diuen serverina), amb 7/9 folíols dentats, que són
blanquinosos i peludets pel revers. Als mesos de juliol i agost, brota de la
base una tija llarga i prima, amb fulles esparses i espigues erectes plenes de
petites flors, amb cinc pètals de color groc.
La cocció amb mel de les fulles i sumitats florides és
astringent i desinflamatòria. Resulta molt indicada per a les malalties de la
gola, com faringitis, afonia, angines, etc. Els gargarismes amb el líquid
resultant són de gran utilitat per a aquelles persones que, a causa de la seva
professió, forcen molt la veu, com mestres i cantants. La cocció també es pot
aplicar per rentar llagues i ferides i la seva infusió és molt recomanable en
cas de diarrea i afeccions intestinals.
Flors d'agrimònia.
