Mata de sanícula.
La sanícula (Sanicula
europaea) és una planta rara a les nostres comarques ja que li cal molta
ombra i frescor per prosperar. És per això que el seu ecosistema ideal és la
fageda i les rouredes humides que apareixen sobretot al nord de Catalunya.
Tanmateix, a casa nostra podem trobar-la en barrancs obacs de les serres de
Montsant i Prades, entre altres. Es tracta d’una herbàcia petita, de fulles
basals palmades i brillants que surten d’un rizoma poc gruixut. La planta resta
ben desapercebuda fins la floració, moment en què enlaira unes tiges d’un
parell de pams que aguanten unes delicades inflorescències blanques o rosades,
amb moltes floretes diminutes reunides en umbel·les.
Els noms de sanícula (que sana) i herba de Sant
Llorenç (el sant fou martiritzat sobre ferros incandescents) fan referència a
les seves virtuts cicatritzants i vulneràries. La cocció de les fulles s’aplica
per curar úlceres i ferides, així com en gargarismes contra les angines,
genives sagnants i llagues bucals. Per altra banda, pot resultar un efectiu
producte d’emergència si al llarg d’una excursió patim alguna ferida o
contusió, ja que es poden triturar les fulles fresques i aplicar-les
directament sobre l’hematoma o la lesió.
