Espunyidella groga.
Si caminem un dia
d’estiu pels prats de les nostres muntanyes mitjanes, és possible que ens
arribi a l’olfacte la sensació perfumada de mel i de cera que emana de
l’espunyidella o espunyidera groga (Galium
verum). Cerquem pel voltant i veurem que, ací i allà, s’aixequen entre les
herbes uns densos raïms de minúscules flors grogues, sobre tiges febles i
bellugadisses. Cada una de les floretes està formada per quatre pètals en creu
i les fulletes, primíssimes, s’agrupen en verticils estrellats de sis a dotze,
al voltant dels nusos de la
tija. La floració s’allarga durant tot l’estiu a partir de
Sant Joan, d’on ve el nom de hierba
sanjuanera que se li dóna en alguns llocs d’Espanya.
Dues etimologies ens poden orientar sobre els
usos particulars d’aquesta planta. Per una banda, el nom de quallallet fa referència a l’ús que se’n
feia per quallar la llet: en realitat hi ha plantes millors per fer aquesta
feina, però si s’hi combina l’espunyidella, el formatge assoleix un color i un
gust molt característics. Aquesta facultat és també útil per quallar o coagular
la sang, en cas de ferides o de petites hemorràgies, d’on procedeix un altre
nom català ben orientatiu: herba de talls.
A nivell intern, la seva infusió es considera antiespasmòdica i diürètica i en
altres èpoques es donava en cas de crisis convulsives i epilèpsia.
