Flor de la vulnerària.
La vulnerària (Anthyllis vulneraria) és una modesta herba,
petita i enganxada al sòl. A les nostres comarques prefereix els terrenys
calcaris, els prats secs i les clarianes assolellades dels altiplans i
muntanyes d’altura mitjana. A pesar de la seva abundància, no és fàcil de
distingir per als poc experts a causa de l’escassa singularitat dels seus
trets. Les fulles basals són d’un sol folíol i les superiors compostes de
quatre o cinc parells. Com totes les lleguminoses, té unes flors papilionàcies,
agrupades en glomèruls terminals, de pètals grogosos o rogencs, i calze pilós i
inflat. Existeixen moltes varietats de la mateixa espècie, amb lleugeres
modificacions.
Si el mot “vulnerari” s’utilitza per descriure la facultat
de determinades plantes o medecines per curar llagues i ferides, resulta més
que evident l’ús popular d’aquesta humil planta que ha estat batejada amb el
mateix nom. En efecte, la infusió degudament colada de la vulnerària resulta
molt útil per rentar ferides, desinflamar contusions i cicatritzar les llagues
i cremades de la pell. Per
via interna, la mateixa infusió s’utilitza en algunes contrades per depurar,
“rebaixar i purificar la sang”.
