Herba fetgera: per al fetge?

Herba fetgera (Hepatica nobilis).

L’herba fetgera (Hepatica nobilis) és una de les primeres plantes que floreixen en les obagues dels nostres boscos, tan bon punt comencen a finir els freds més extremats de l’hivern. Resulta fascinant l’espectacle de les seves flors vistose, erectes però gràcils, de sis a nou pètals blancs o d’un blau lilós, seguint la vorera de qualsevol sender encara remullat, de bon matí, per les gotes de rosada o els cristallets de gebre. Les fulles de tres lòbuls marcats, aguantades per llargs pecíols basals, prenen a la tardor una coloració rogenca, semblant precisament a la del fetge.

Aquesta semblança hepàtica va portar durant segles a considerar aquesta herba com un bon remei per a les malalties del fetge. La teoria dels senyals, imperant a l’edat mitjana, que atribuïa les virtuts a les plantes segons els senyals providencials (semblances morfològiques) que la divinitat anava deixant en aquelles per a guia i orientació de la ignorància humana, va contribuir a aquesta i moltes altres confusions. A part del seu caràcter mitjanament astringent i de la seva pura bellesa, no sembla que avui dia l’empirisme hagi corroborat cap dels suposats beneficis hepàtics d’aquesta popular planta; més aviat és de lamentar una certa toxicitat, sobretot si es consumeix fresca.