Flor del saüquer.
El
saüc o saüquer és un arbret d’escorça berrugosa i arrugada, plantat en horts i
masos, però que a vegades es fa espontani en vores de rius i barrancs. Els
branquillons nous són tous i fràgils, amb una medul·la blanca i flexible. Les
fulles són oposades i compostes, amb cinc o set folíols dentats. Les flors
formen grans corimbes en forma de paraigua aplanat, curulls de petites flors
oloroses, amb cinc pètals blancs. Els fruits són unes baies de color negre
violat, àcides i comestibles. És un arbre màgic, commemoratiu d’antigues
tradicions, que es considera portador de bona sort i que no es pot destruir
sense algun ritual de precaució.
Totes
les parts del saüc són remeieres. La segona escorça, de color verd, serveix per
elaborar ungüents per a les afeccions de la pell. Amb els fruits madurs es pot
fer un xarop molt bo per desintoxicar els òrgans interns, útil per a la gota i
el fetge, i darrerament comercialitzat en extracte per alleugerir i escurçar
els símptomes de la grip. Quant a les flors, es cullen i s’assequen en un
indret obac i ben ventilat. En les zones muntanyenques es recomana fer-ho en la
diada màgica de Sant Joan, però a la plana del Camp la floració és molt més
primerenca. Tenen propietats desinflamatòries reconegudes: en compresa tèbia la
seva infusió s’aplica sobre els ulls cansats i la conjuntivitis i es poden
beure dues o tres tasses per combatre les afeccions respiratòries, constipats,
grip, bronquitis, febre, al·lèrgia, etc. Fins i tot, en moltes contrades
del país, hi ha el costum de consumir les flors arrebossades i fregides, igual
que amb les flors del carabassó. En definitiva, una autèntica panacea que
tothom hauria de plantar al seu tros.