Lloreret o lloriola.
El lloreret o lloriola (Daphne
laureola) és un petit arbust de tiges verticals, flexibles i poc ramificades, de menys d’un metre d’alçada i aspecte herbaci. Al llarg de les tiges, però
sobretot al capdamunt, se situen les fulles verdes i llustroses, de limbe
ovalat i rígid. També en la part superior apareixen unes flors petites, amb el
calze tubular i acabat en cinc pètals grocs i aguts. Els fruits són baies
negres i brillants que pengen de les tiges. És una planta molt abundant en els
nostres alzinars, rouredes i pinedes ombrívoles.
Tant el nom popular com el científic ja fan referència a la semblança que les
seves fulles tenen amb les del llorer. Res no podria ser més enganyós!
Afortunadament, l’olor inconfusible del culinari i medicinal llorer no apareix
en aquest cas i, excepte en ments molt atrevides, dubtem que ningú gosés
afegir-les a un guisat ja que les conseqüències serien desastroses. En efecte,
el lloreret és una planta terriblement purgant a nivell intern, que ha estat
utilitzada en medicina popular quan un restrenyiment crònic i intensiu no
deixava a la gent pobra cap altra opció. Les fulles i els fruits mossegats
produeixen en la boca i en la gola una gran coïssor. Altrament, l’escorça
tendra de les tiges té els mateixos components vesicants i càustics que altres
plantes de la família, com el matapoll. Aquesta escorça, aplicada sobre la
pell, produeix una forta inflamació que, si es manté, deriva en butllofes i
llagues. També els malaurats pobres d’antany feien ús d’aquesta propietat
per fer-se llagues capaces de moure a compassió davant les portes de les
esglésies.
