Carxofera.
Ara en ple hivern la recol·lecció d’espècies amb
virtuts medicinals no és la més adient. La carxofera, aquesta planta tan
coneguda per la seva comestible inflorescència, en seria una de les excepcions,
ja que és ara quan es troba en ple desenvolupament. Curiosament, i malgrat la
inestimable virtut de les carxofes per la seva aportació de minerals i
oligoelements a la dieta, són les amples i retallades fulles que surten de la
tija les que tenen propietats medicinals.
La infusió d’aquestes fulles ajuda a la circulació de
la sang, a la curació de l’arterioesclerosi i a l’eliminació del colesterol.
També té una acció important en la protecció del fetge i en l’activitat de la
vesícula biliar, essent molt recomanable per a casos d’hepatitis i d’insuficiència
biliar. L’únic inconvenient d’aquesta planta és la seva gran amargor, per la
qual cosa es recomana fer una barreja de carxofera (30-40 g per litre) amb menta,
anís o plantes que millorin les qualitats organolèptiques de la infusió.
