Verdolaga.
La verdolaga (Portulaca oleracea) és una “mala herba”
que s’escampa pels horts cap a finals d’estiu, cobreix el terra amb les seves
tiges esteses, plenes de fulles carnoses, sense pèls i que deixen anar un suc
gelatinós si es premen amb els dits. És una planta anual, procedent de l’Orient
i que s’ha reproduït incontroladament en el nostre país gràcies a les nombroses
llavoretes que cada petita flor és capaç de produir. Tinguda pels pagesos en
poca estima per la competència que provoca sobre les plantes conreades en
regadiu, ha perdut el prestigi d’antany que fins i tot li valgué apel·latius
tan pomposos com enciam de senyor, fent referència al seu valor alimentari. És
una llàstima que ara que s’han posat tant de moda altres plantes silvestres com
els créixens o les ruques, aquesta encara hagi d’esperar a rebre l’atenció dels
cuiners famosos per incorporar-la a les vistoses amanides de la nova cuina.
La verdolaga es pot menjar en amanida o en minestra
i resulta una font important de vitamina C, lleugerament laxant, depurativa,
diürètica i calmant de les irritacions de les vies urinàries. S’utilitzava
també a nivell extern en forma d’emplastre contra les inflamacions i dolors de
cap, ulls i altres parts, formant part de receptes complexes com l’ungüent de
carbassa per refrescar i calmar les inflamacions.
