Fulles d'eucaliptus.
L’avantatge d’aquesta planta és que no necessita
presentació. En gairebé tots els nostres pobles, hi ha un lloc o un altre on
s’ha plantat aquest espectacular arbre procedent d’Austràlia i Tasmània. Els
plançons solen derivar en grandiosos exemplars gràcies al seu ràpid creixement,
cosa que aconsegueixen amb un sistema d’arrels àvides d’aigua que liquiden
pràcticament les possibilitats de supervivència d’altres espècies. És per
aquesta raó que es van plantar en zones deltaiques i pantanoses a fi d’assecar
els aiguamolls i reconvertir-los en terres de conreu. També han estat útils
per aconseguir fusta ràpida i a bon preu per a les indústries papereres. La seva eficàcia econòmica
xoca, tanmateix, amb la seva utilitat ecològica, no només per la competència
deslleial sobre les espècies autòctones sinó també per la seva facilitat
incendiària. Les essències aromàtiques que ens curen són també les que ens
destrueixen el paisatge quan s’inflamen igual que la gasolina.
El principi actiu principal d’aquesta essència
és l’eucaliptol, que s’extreu bàsicament de les fulles més velles. Forma part
de nombrosos preparats farmacèutics pel seu caràcter antisèptic, bactericida i
febrífug. Es pot utilitzar a nivell extern per fer fregues en malalties
pectorals, dolors articulars o reumàtics. A nivell tradicional, les fulles es
fan bullir per fer bafs o banys contra l’asma, la bronquitis, el constipat, la
grip i altres malalties de l’aparell respiratori. A nivell intern, es poden
prendre en infusió o en forma de xarop, combinades amb altres plantes
expectorants i antisèptiques, com la farigola, la murtra o l’orenga.
