Codonys.
El codony és a casa nostra molt
més conegut per la seva dolça forma de conservar-lo: el codonyat. Una
preparació amb sucre que permetia, no sols combatre’n la desagradosa
astringència, sinó també allargar-ne el consum durant els mesos d’hivern, en
èpoques en què mancava la presència de fruita fresca. Els fruits del codonyer
(Cydonia vulgaris) foren ja molt estimats pels grecs, equiparats a les mitiques
pomes d’or del jardí de les Hespèrides i representats en els relleus del temple
de Zeus a Olímpia. Pel seu agradable perfum, els
codonys foren símbol de les ofrenes d’amor i dels rituals de noces. Això sense oblidar el tradicional costum de posar-los als
armaris per perfumar la roba, en aquells feliços dies en què les al·lèrgies i les
aromes químiques encara no s’havien inventat.
A més del seu ús alimentari, en compota, al forn
o en forma de codonyat, aquest fruit ha estat utilitzat per la medicina popular
pel seu potent caràcter astringent. Sense arribar a les exageracions de la
medicina antiga, en què es considerava la panacea contra tot tipus de verí, la
maceració en vi i la cocció amb aigua, en forma de xarop o de gelea, serveix
per fer gargarismes i glopeigs contra les angines, les genives inflamades o les
llagues a la boca. També
es pot consumir el xarop que es fa amb el suc de la cocció i sucre per combatre
episodis de diarrea. Les llavors senceres macerades en aigua produeixen una
gelea mucilaginosa molt útil per a les inflamacions de la pell i dels ulls, per
a les cremades, els penellons, etc.
