Fruits del teix.
El teix (Taxus baccata) és un arbre de gran
importància ecològica en els nostres boscos a causa del seu escàs nombre, tant
per la tala abusiva de què fou objecte en altre temps com pels seus especials
requeriments ambientals: sòls calcaris, humitat suficient, altures mitjanes,
barrancs i vessants ombrívols, manca de gelades primaverals… Tot plegat, la seva
presència resulta tan bella i escadussera que ha donat lloc a nombrosos
topònims (Font del Teix, Coll de la Teixeta…). I és que la teixeda, amb
el seu verd fort i llustrós, branques i fulles que recorden els avets, apareix
sempre com una comunitat misteriosa, com una singularitat aliena, enmig de les
monòtones pinedes i alzinars mediterranis. Contemplar els pocs teixos
centenaris que encara queden en punts concrets del Montsant o de les serres de
Prades és com obrir una finestra a un passat boirós i llunyà. Cal no oblidar que a Catalunya , el teix és una
planta protegida legalment.
El teix té exemplars masculins i femenins, i aquests
són els que conformen una mena de fruitets vermellosos que protegeixen la llavor. A nivell
medicinal, les fulles, l’escorça i les llavors contenen una substància molt
tòxica per als éssers humans i alguns animals, la taxina, que actua de forma
dràstica sobre el cor i el sistema nerviós. En canvi, la càpsula vermella que
envolta la llavor és comestible i pectoral, però, francament, seria un gran
benefici per a la fauna i per a la nostra pròpia tranquil·litat, deixar-la en
exclusiva per al gaudi dels ocells i mamífers, que saben que no els afecta. Cal
dir, no obstant això, que s’han realitzat estudis amb components químics del
teix que han comprovat la seva activitat sobre determinats càncers.
