Flor de la fumària.
La
fumària (Fumaria officinalis) formaria part d’aquest menyspreat món de les
“males herbes” on els herbicides fan injustament estralls. És una herba que té
molts noms populars: gallgalleret, angelets, julivert bord… És una planta molt
fullosa, sense pèls, de port humil i flexible. Les fulles són tendres i molt
retallades, d’on prové el nom de julivert bord. Les floretes, amb quatre pètals
estrets i ajuntats, formen sobre el verd esquitxos de color rosa, semblants a
petits peuets. És una herba molt comú a les nostres comarques, pròpia dels
camps de regadiu, de les vores ombrívoles de camins i marges, sempre en
ambients humanitzats i una mica frescos.
La
fumària és una herbàcia amarga, molt adequada en les cures depuratives de
primavera. Es recomana per estimular el fetge i la secreció de bilis, en la
prevenció de càlculs biliars i en digestions pesades. El seu caràcter depuratiu
ajuda en el tractament d’al·lèrgies i afeccions de la pell (acne, èczemes,
psoriasi), aplicada en forma de compreses i consumida en forma d’infusions.
També es pot prendre en forma de suc, liquant-la amb altres herbes de
característiques remeieres semblants: dent de lleó, enciam, xicoira, créixens…
Amb una mica de sucre o mel, el gust es fa més acceptable i la barreja es pot
conservar millor. És un remei de temporada i convé no allargar el període de
consum, ja que, en dosis altes, pot provocar algun efecte secundari.