Flors de fel de la terra.
Aquesta
herba humil, coneguda com fel de la terra (Centaurium erythraea) per la seva
amargor, passa quasi desapercebuda quan roman en estat vegetatiu, però crida
verament l’atenció quan en la floració aixeca una tigeta erecta de 30-50 cm acabada en una
inflorescència delicadíssima de flors roses molt nombroses que, enmig de la
uniformitat vegetal del paisatge estival, brilla en la penombra de senders i
camins de bosc. Les
fulles, estretes i enteres, formen una roseta basal i van pujant oposades tot
al llarg de la tija floral. Creix en boscos una mica ombrejats i frescos de tot
arreu.
Tal com insinua el curiós nom popular, és aquesta una planta amarga com el fel,
de la qual es recol·lecten les summitats florides i s’assequen ràpidament
perquè en mantinguin el color rosat. Com altres amargues similars, s’utilitza
per fer infusions o vins aperitius que obrin la gana —a l’estil del vermut— ja que
estimula la secreció de sucs digestius, tonifica el fetge i l’estómac, evita
les fermentacions i gasos, etc. Malauradament, el seu gust tan amarg exigeix
que sigui consumida amb algun edulcorant o barrejada amb altres plantes més
aromàtiques, com l’anís.